Què entenem per dieta mediterrània?:
La dieta mediterrània és una
forma d'alimentació basada en un elevat consum de cereals, fruites, verdures,
hortalisses i llegums, incloent els peixos i l'oli d'oliva com a font principal
de greixos i amb baix consum de carns i greixos saturats, tot això en un entorn
de hàbits saludables: activitat física i oci a l'aire lliure. És un bon exemple
de dieta variada, nutritiva, desitjable i saludable, que a més ajuda a prevenir
malalties cròniques relacionades amb la alimentació.
 | |
| Aliments que formen la dieta mediterrania |
Quines característiques té la dieta mediterrània?
-Baix Contingut en
greixos saturats i proteïnes d'origen animal.
-Consum Elevat de
greixos insaturats procedents principalment del oli d'oliva, ric en àcid oleic
(àcid gras monoinsaturat) i dels peixos blaus rics en àcids grassos omega 6 i
omega 3 (àcids grassos poliinsaturats).
-Rica en hidrats de
carboni procedents dels cereals.
-Alt Contingut en
fibra, vitamines, minerals i altres antioxidants presents en tot tipus de
fruites, fruita seca, verdures i llegums.
-Utilització de
tècniques culinàries senzilles com són les amanides, el bullit i els rostits
amb oli d'oliva....
Quins beneficis ens aporta la dieta mediterrània?
La fibra procedent
de cereals, lleguminoses, fruites i verdures té un efecte beneficiós afavorint
el trànsit intestinal; i en general contribueix a equilibrar el perfil calòric
de la dieta. Les vitamines, minerals i antioxidants es relacionen amb un menor
risc de patir malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. L'oli d'oliva,
el peix blau i els fruits secs redueixen el nivell de colesterol, prevenint el
risc cardiovascular.
TEXTO PRESCRIPTIVO DE UNA RECETA:
ROSQUILLAS CASERAS:
INGREDIENTES PARA 6 PERSONAS:
-400g de harina
-150g de azúcar
-12 yemas de huevo
-Aceite
-1 copita de aguardiente
-Sal
PREPARACIÓN:
1.-En una fuentehonda disponer la harina formando un hueco en el centro.
2-.Disponer en el hueco las yemas de huevo diluidas con el aguardiente y una pizca de sal.
3.-Trabajar la masa hasta que quede consciente.
4.-Enseguida, coger pequeñas pociones, dándoles la forma de cordón y unir los extremos.
5-.Disponer las rosquillas en una placa de pastelería untada con aceite, pintarlas ligeramente con aceite y cocerlas en horno fuerte.
6.-Retirar las rosquillas cuando tomen color y espolvorearlas con azúcar.
7.-Servir frías.
ROSQUILLAS CASERAS:
INGREDIENTES PARA 6 PERSONAS:
-400g de harina
-150g de azúcar
-12 yemas de huevo
-Aceite
-1 copita de aguardiente
-Sal
PREPARACIÓN:
1.-En una fuentehonda disponer la harina formando un hueco en el centro.
2-.Disponer en el hueco las yemas de huevo diluidas con el aguardiente y una pizca de sal.
3.-Trabajar la masa hasta que quede consciente.
4.-Enseguida, coger pequeñas pociones, dándoles la forma de cordón y unir los extremos.
5-.Disponer las rosquillas en una placa de pastelería untada con aceite, pintarlas ligeramente con aceite y cocerlas en horno fuerte.
6.-Retirar las rosquillas cuando tomen color y espolvorearlas con azúcar.
7.-Servir frías.
 |
| Rosquillas caseras |
HISTÒRIA ON SURTI L'OLI:
28/04/1868
Fa
500 anys, les males llengües deien que a una illa perduda de la mediterrània es
trobava un tresor amagat des de feia segles. La majoria de països han enviat
durant la història als seus millors navegants però els resultats sempre han
sigut nefastos. Sempre s’han trobat amb dues situacions, alguns es donaven la
volta a mig camí i altres, que eren la gran majoria, ni tornaven. Cansats
d’aquesta situació van optar per deixar córrer el tema i seguir amb les seves vides,
tot i que moltes de les famílies van quedar-se sense la figura de l’home a la
casa i per la mare va suposar un gran esforç poder mantenir la seva família.
Ara farà deu anys, alguns països van crear un Consell per parlar sobre la busca
d’aquest tresor. La seva primera idea va ser la d’omplir un vaixell en que la
seva flota estigués formada per representants de cada país. Aquesta idea va
agradar a la majoria de països, però no es va acabar duent a terme ja que com
sempre, Alemanya i França es van oposar. Ja portem aquests deu anys fent una
partida anual per país i aquest any és el meu torn.
19/05/1868
Avui comença el meu viatge,
d’aquí dues hores he d’estar al port de Barcelona, des d’on surt el vaixell per
anar a Itàlia, on hem quedat els representants de cada país per embarcar-nos en
el viatge de la nostra vida. M’han dit que al final anirem tres espanyols,
almenys no em sentiré tant sol allà, envoltat d’homes que si tornem vius una
vegada arribem, en cas de que ho fem, no els tornaré a veure.
23/05/1868
Ja portem quatre dies aquí dintre, és un vaixell gran, però
pràcticament no tenim espai i la paraula intimitat aquí ningú la coneix. Sembla
com si tothom estigués capficat en arribar a un lloc que no sabem ni on és.
27/05/1868
No ho sé, potser només tinc jo
la impressió de que ningú sabem cap a on estem anant, ens limitem a fer-li cas
al capità sense parar-nos a pensar si ens valdria més la pena fer mitja volta i
intentar arribar a casa. Desprès ho proposaré...
28/05/1868
Al final no ho vaig proposar ja
que quan ho anava a fer vaig veure per l’horitzó un tros de terra,
immediatament vaig avisar als meus companys i després de comprovar-ho em van
donar la raó. El capità va agrair la meva aportació ja que segons ell ens
estàvem dirigint cap a unes altres latituds pensant que allà no havia res.
29/05/1868
Matí:
Ens estem apropant cada vegada més. Calculo que ens quedaran unes 4
milles per arribar al nostre destí. Hem estat mirant els mapes que hem portat i
o no trobem l’illa o no figura allà. Tot indica que aquesta és l’illa que estem
buscant. Potser estem a poca estona de trobar el tresor i nosaltres no som
conscients.
Vespre:
Un company croata fa una estona ha trobat un cofre tancat amb un
cadenat i ha avisat al capità perquè donés l’ordre d’obrir-lo. Estan
intentant-lo trencar a la força amb una eina que han trobat al vaixell. Pel que
sembla no és massa gran, però si que pesa basant, potser l’or està en forma de
joies. Acaba de trencar-se per una banda, només queda fer una mica més de força
i... OBERT! L’HAN OBERT! No ens ho podem creure... Anem tots corrents a veure
el que hi ha.
Un moment... això que és? Unes
espècies d’ampolles plenes d’un líquid viscós i de color daurat. No és el que
ens esperàvem però sens dubte acabem de trobar or líquid, només ens queda saber
la seva funció.
Anys després es va
saber que allò que van trobar no era or líquid, sinó que era oli. Avui dia
tothom ha sentit dir aquesta expressió alguna vegada... però realment sabíeu la
seva historia? Ara ja si.
No hay comentarios:
Publicar un comentario