TREBALLEM

LLENGUA ORAL:

LECTURA DELS TEXTOS EN VEU ALTA:

LECTURA DE TEXTOS D'ALTRES AUTORS SOBRE TEMES TRACTATS:

LLENGUA ESCRITA:

TEXT EXPOSITIU:  IMPORTÀNCIA DE L'OLI EN LA CULTURA MEDITERRÀNIA:

Oli de gira-sol

       De tots els components de la dieta mediterrània, el més important, sens dubte és l'oli d'oliva, ja que és l'aliment que més calories aporta a la nostra dieta i sense ell seria difícil preparar molts dels aliments típics de la nostra dieta. Avui dia resulta impensable prendre una amanida o verdura sense oli. És molt difícil prescindir en la nostra cuina habitual de l'oli que fa tan saborosos i desitjables molts dels nostres plats.

          Disposem al mercat d'una gran varietat d'olis: d'oliva, de gira-sol, de blat de moro, de raïm... Però, en què ens hem de fixar per escollir entre un o altre? Tots ells són aptes per al consum. No obstant això, hi ha sensibles diferències quant al seu valor nutritiu, caràcters sensorials (sabor, color, aroma), ús culinari i efectes en relació amb la salut.

          A més, des del punt de vista nutritiu, els olis enriqueixen als aliments amb dos nutrients, en diferent proporció segons el tipus: vitamina E (majoritària en l'oli d'oliva verge extra de 1ª pressió en fred) i greixos simples formades per diferents tipus d'àcids grassos (mono insaturats sobretot en el d'oliva, poliinsaturats en els de llavors com ara blat de moro, soja, gira-sol etc., i saturats en l'oli de coco i de palma).

Oli de blat de moro

          Igual que altres greixos, contribueixen al transport i absorció de vitamines liposolubles o solubles en greix (A, D, E, K) en l'organisme. Per tant, tot i ser els aliments més calòrics, són aliments bàsics i de gran importància i que han d'estar presents cada dia en l'alimentació, això sí, en les quantitats adequades, sense excés.

Bàsicament aquests serien els motius principals pels quals l’oli és important a la nostra cultura. 

LLEGENDA MITOLÒGICA A PARTIR DE L'OLIVERA:

                Estava sola, envoltada d’un sol desconegut per mi. Els rajos no em filtraven amb la mateixa intensitat que ho feien abans. Escalfa, si, però ni una quarta part del que ho acostumava a fer. Aquest no era el meu lloc, però semblava que només jo m’adonava. Elles estaven contentes, semblava que res les afectava, només buscaven la seva comoditat i no es paraven a pensar si això molestaria als altres. Ens havien portat aquí uns dies abans, diria que tres, ja que segons els meus càlculs havia presenciat tres trencs d’alba. Em sembla que han sigut l’únic moment del dia que m’ha agradat estar aquí. És tant relaxant poder “aïllar-te” una estona, quan les altres estan dormint i sentir-te identificada amb l’entorn en que et trobes. Poques vegades havia sentit aquest vincle tant especial entre el lloc on em trobava i jo mateixa. Potser pensareu que es una gran ximpleria però per mi és l’únic moment del dia en que em trobo a gust, en que no estic pensant en que algú serri el meu tronc i acabi ja amb aquest patiment. Tronc? Si, sóc una olivera. La ASUO (Agencia Secreta per la Unió de l’Olivera) m’ha enviat a aquesta missió amb l’objectiu de sembrar la pau entre les meves companyes d’espècie. Des de l’antiguitat s’ha atribuït a l’olivera el símbol de la pau, però el que la gent no sap és que tot i que algunes de nosaltres seguíem amb aquest poder, la majoria no ho feien. D’aquí ve el motiu de la creació d’aquesta Agencia Secreta, eradicar amb les espècies que estan danyant la nostra imatge i només s’encarreguen d’intentar canviar aquest símbol representatiu per un de negatiu. Estem distribuïdes pel món de manera estratègica, actualment som més de 850000 oliveres  i el nostre objectiu és acabar amb més de 15800000. Sabem que no serà feina fàcil, però poc a poc ho aconseguirem! 

Nosaltres a Ullastrell

  TIC/TAC:

LES OLIVERES DE VAN GOGH:

Vincent Van Gogh (1853-1890), un dels pintors principals del postimpressionisme, va sucumbir per la bellesa de les oliveres.

Van Gogh té almenys 14 quadres amb les siluetes de l'arbre d'oli d'oliva, la majoria dels quals va pintar en la ultima fase de la seva vida assetjat pels problemes psiquiàtrics pels quals es trobava a l'hospital voluntàriament.

L'artista, estava impressionat per les complexes estructures de les seves branques i dels seus colors canviants amb el sol, amb el fruit de l'olivera. Ell va transmetre en la seva col·lecció anomenada "Les Oliveres" el seu nou estil de pintar, canviant les grans àrees de color lluminós presents en els seus treballs anteriors, per pinzellades més llargues i plenes d'un estil ondulant present en tot el llenç.

En aquestes pintures, Vincent Van Gogh, estant ingressat a l'hospital de Saint-Rémy, va retorçar amb força el seu pinzell amb colors vius, plasmant a un gran impacte en la seva pintura de l'olivera. Es creu que és el resultat del seu estat mental peculiar que estava passant en aquests durs moments. El estava conscient de la relació de l'arbre d'olivera amb la Passió de Crist a la Muntanya de les Oliveres descrit en la Bíblia, tan important per a ell. Com ja comenti Van Gogh va pintar almenys 14 quadres inspirats en l'arbre de l'oli d'oliva durant la seva estada a l'hospital.

Sembla ser que a través de les seves oliveres Van Gogh desitjava transmetre la seva "angoixa", encara que no com a símptoma de desesperació sinó més aviat com a consol, ja que pensava que els seus quadres havien de consolar al públic que els contemplava.

Alguns d’aquests quadres són:

 

Oliveres amb cel groc i sol. Minneapolis Institute of Arts, Minneapolis, Minnesota, Estats Units.

Oliveres. Museum of Modern Art, New York.

Oliveres. National Gallery of Scotland.

ALTRES:

L'ORIGEN DE L'OLI I LA SEVA RELACIÓ AMB LA MITOLOGIA

A continuació us explicarem un resum de l’origen mitològic de l’olivera i l’oli.

L'olivera va ser un arbre de gran simbologia en tota la zona de la Mediterrània durant l'antiguitat. Va servir com a font d'aliment gràcies a les olives, de les que s'extreia l'oli d'oliva. Així mateix va ser respectat com un dels dos arbres mítics grecs més importants, juntament amb el roure.

Heracles

L'origen de l'olivera a la ciutat d'Atenes s'explica a través de la intervenció de la deessa Atenea. Aquesta deessa era filla de Zeus i Metis que simbolitzava l'astúcia i la prudència. Atena era una divinitat guerrera. Així mateix, Atenea era deessa de la justícia i la saviesa, i protectora de les arts i la literatura. El seu animal consagrat era l'òliba, i l'olivera era un dels seus símbols més reconeguts. La raó que l'olivera simbolitzi a la deessa s'explica a través de la següent narració mítica:

Posidó

Posidó va reclamar la possessió de l'Àtica clavant el seu trident sobre l'Acròpolis atenesa on va brollar un pou d'aigua salada. Més tard, va arribar Atenea a la ciutat i la va prendre de manera pacífica trucant com a testimoni a Cècrops, primer rei d'Atenes. Atenea va fer brollar una olivera al costat del pou que havia generat Zeus. Posidó enfurismat repte a la deessa, Zeus es va interposar i va ordenar la formació d'un tribunal diví per decidir a qui dels dos déus havia d'estar consagrada la ciutat. Així doncs, el tribunal format per les divinitats de l'Olimp després d'escoltar el testimoni de Cècrops, va decidir posicionar-se de costat d'Atenea. Van determinar que era ella qui tenia el dret a posseir aquesta terra perquè havia atorgat a la ciutat el millor regal: la primera olivera. Des de llavors la ciutat va adoptar el nom d'Atenes i l'olivera plantada per Atenea va simbolitzar la victòria.

La fertilitat era una de les atribucions que també es feia a l'olivera. Per això, les famílies que buscaven guanyar fecunditat a la terra recorrien a aquest arbre.

També Heracles, un dels més coneguts herois mitològics, posseeix relació amb l'olivera. Sent molt jove Heracles va aconseguir acabar amb el lleó de Citerón. Per això ser servir únicament de les seves mans i d'una estaca de fusta d'olivera silvestre. Aquest acte identifica l'olivera amb la força i la resistència.

L'olivera, en ser considerat un arbre sagrat servia com a ofrena dels mortals cap als déus en nombroses ocasions. Així es demostra en el relat de Teseu, heroi nacional de l'Àtica, qui igualment compta amb la presència de l'olivera en el relat de la seva vida.

Atenea

L'olivera més d'en la literatura mitològica clàssica està present en les tradicionals celebracions religioses. Les festes col·lectives celebrades a cada polis en honor als déus eren un moment clau dins el culte grec. Així, cada ciutat o polis dissenyava el seu propi calendari festiu, arribant fins i tot a competir entre elles per aconseguir la millor celebració.

Així doncs la relació entre la societat grega i l'olivera va ser molt intensa. Són abundants les mostres de l'especial que era aquest arbre per a la societat grega. Simbolitzava la força, la victòria, la fertilitat, la resistència i era un element sagrat a l'hora d'oferir-als déus. A més consideraven l'oli d'oliva verge com un element de gran valor a l'oferir-com recompensa als vencedors en les competicions.

ANEM A UN RESTAURANT:

       El passat dimecres vam anar a visitar un restaurant per tal de poder fer una recerca sobre l’ús de l’oli alhora de cuinar. El cambrer ens va informar que aquest és un component indispensable en molts dels seus plats.

       Va destacar que un dels motius pels quals pot destacar un restaurant és pel fet de cuinar amb un oli de bona qualitat.  

        A part d’això, va afirmar que la majoria dels seus clients li donen més valor a l’oli d’oliva verge extra per diferents motius. Per exemple és un oli amb una acurada elaboració.

        També ens va explicar que anys enrere anava a un poble d’Andalusia a recollir les olives, per més tard poder elaborar l’oli. Actualment no hi va, ja que la seva feina al restaurant s’ho impedeix, però igualment tot l’oli que utilitzen a l’establiment prové del seu poble.

Oliveres

Poble (Abrucena)

APLICACIONS NO NUTRICIONALS DE L'OLI:

L'oli es troba present tant a la cuina com en les rutines de bellesa. A part de ser famós per les seves propietats nutricionals, també és famós per les seves propietats per aprimar  i hidratants. És molt emprat en tractaments casolans per a la cura de la pell i el cabell.

A continuació tenim un seguit d’aplicacions d’aquest:

-És un potent hidratant de la pell, tant a la cara com el cos. Les pells seques agraeixen una cura natural per recuperar els nivells d'aigua normals en les cèl·lules.

-És molt útil per als llavis ressecs. Millor que la vaselina, el coco restaura la humitat sense deixar un mal gust a la boca. Amb unes poques gotes és suficient.

-Efecte Suavitzant. El seu ús sobre les mans i en massatges corporals millorarà l'estat de la pell deixant-la suau i sedosa. Ho pots fer servir després de fregar o d'estar en contacte amb productes agressius.

-Propietats per aprimar. Alguns estudis afirmen que podria tenir una acció reductora i aprimant. No obstant això, no hi ha evidències sòlides.

-En el cabell. És capaç de desencrespar els cabells i deixar-lo llis i ben hidratat. S'ha d'aplicar des del cuir cabellut fins a les puntes per reparar adequadament.

-És desinfectant i antimicrobià. Això es deu a l'elevada presència de vitamines de caràcter antioxidant. Per això, de vegades es recomana per a la gingivitis com a remei casolà.

-En exfoliats. Algunes exfoliacions, com en el cas de les argiles, són una mica agressives i poden danyar la pell. L'ús de l'oli de coco després del tractament, ajuda a calmar la pell i restaurar la seva hidratació.

-Sobre les estries. L'oli de rosa mosqueta o les ametlles dolces són un bon reductor de les estries, però el de coco també ho és. Per això, alguns dermatòlegs ho recomanen. Cal recordar que és eficaç només sobre les estries vermelles, no les blanques.

Clar exemple i un dels més comuns d'aplicació no nutricional de l'oli